La mare brodava, ai, al vespre l’aixovar
Per a la filla venidora brodava-li els panys
Pensaria en mon pare al temps de partida,
Que era a tothora,
FEMANT ELS XIPRERS a dintre la tomba

Ja va mudat, el tratge de quan fou maridat
Als muscles va, tots de dol amb plor
No vol anar i diu que tindrà fred per la nit
I que al ventre floriran rovellons

Ja van caiguent reixiu i gessamins
Al pati i al manil de la vídua.
Ja el dia va eixint
I fils de blanc cotó a sobre terra són