Agenollada vora el llit amb la persiana abaixada. Algunes llàgrimes han difuminat la tinta de velles cartes que repassaves, -ja hi havia altres taques de l´últim cop que les vas mirar- agenollada vora el llit amb la persiana baixada i penses: què m´està passant? Per què m´odio tant?
L´AUTOODI NO CREIX AL BOSC L´AUTOODI NO RAJA DE LES FONTS
L´autoodi el sembra aquell que vol encolomar-te alguna cosa que ja tens i més bo que el que t´ofereix.
L´autoodi et fa odiar els teus germans i allò que forgen les teves mans. L´autoodi arracona les balances i dóna crèdit de la mesura als estafadors.
L´autoodi ens fa cremar La casa dels nostres pares Per anar a pagar un lloguer alt Al racó més podrit de la capital L´autoodi deixa un buit en la identitat de la gent Que depressa ompliran amb la moda més recent
L´autoodi ens fa estimar allò dels demés que dit sigui de passada val força diners. Qui podria creure en aquest món de mercaders que creix al bosc o raja de les fonts el que ens empeny a comprar a fora allò que a casa s´amuntega pels racons?
Tanca la porta al viatjant de mentides i fes-te un petó, que el tindràs merescut.