Potser recordes quan
Ens enfonsaves el cap dins el mar
Potser recordes quan
Triaves la pedra que feia més mal
I escopies paraules plenes de fang
I entraves als somnis que fan tremolar

Potser recordes quan
Amb un tros de fusta ens picaves les mans
Potser recordes quan
Ens despullaves amb els ulls sagnant
I escopies paraules plenes de fang
I entraves als somnis que fan tremolar

Però ara som gegants

Potser recordes quan
T'apropaves I abaixàvem el cap
Potser recordes quan
Et suplicàvem un tros de pa
I empassàvem paraules plenes de fang
I el so de la pluja ens feia tremolar

Però ara som gegants

I vist des d'aquí dalt
Ets un satèl·lit que es va allunyant
Ets una nota que s'apaga
Ets un record que ja no fa mal