Cremant núvols passa el sol vertical i el món s'atura. Demanant pietat al foc s'amaguen les criatures a l'ombra de qualsevol ombra que Déu els procura. Cremant núvols passa el sol.
El dia cau de genolls pidolant la migdiada. A les parpelles amb son els rellisca un fil de baba. I tot dol i res no vol i tot pesa i res no passa. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa.
L'ànima abandona el cos tèrbola i embriagada, fantasia d'un amor d'eternitat limitada. No treu banyes el caragol ni s'enfila a la muntanya. Cremant núvols passa el sol.
Vigila en travessar el bosc que els matolls, orfes de pluja, podria calar-s'hi foc si els freguessis amb les cuixes. A l'ombra del teus llençols t'espero, no triguis massa. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa.
Patrona dels inactius, Santa Mandra del Migdia, protegiu l'amor furtiu: si així ho vol Déu, així sia, especialment al juliol quan, reclamant companyia, cremant núvols passa el sol.
Cremant núvols passa el sol, i tu i jo cardant a l'hora que en altres contrades plou i a una altra part el món plora. Uns de festa, altres de dol, uns lluiten, d'altres s'abracen. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa