Francament m'hagués agradat molt més que hagués estat primavera i que la primera fóra aquella nina rossa, prima i pigarda que cada tarda pujava amb mi al tramvia quan el jorn s'endormia.
Francament m'hagués agradat molt més que el teu cos fart de deu duros i el llit a part, però això va com va i en aquell temps no em van deixar triar i no em sap greu ni em fa vergonya que fos en la teva pica el meu bateig d'estimar.
Vares ser honrada i sincera i la primera de segona mà.
Però, francament m'hagués agradat molt més que aquell catre, una pallera on la primera s'hagués deixat dur amb vergonya, entre mentides i un xic de 'conya', i anar fent, sense pressa, regalimant tendressa.
Francament m'hagués agradat molt més que fer d'aprenent quan a la porta espera una altra gent, sentint l'olor d'un altre que va jeure abans que jo i no em sap greu ni em fa vergonya.
Ets part de la meva història i per aixó et puc dibuixar desitjant baixar bandera. Ai, la primera de segona mà.
Francament m'hagués agradat molt més que hagués estat primavera i fos la primera la continuació d'aquelles històries verdes, romanços tendres, que el germà gran mentia assegut a la voravia.
Francament m'hagués agradat molt més. Benevolent li agraden verges a l'adolescent, però, com vostè, es menja el que troba pel carrer.