De tant en tant torno a ser nen
però avui m’he aixecat més despert,
he volgut traspassar el mirall
i quedar-m’hi tot l’any
a volar i a somiar.

He sabut d’algú com jo
que vol aprendre a caminar,
m’han dit que ja és gran
però que no té por
de tornar a començar.

No sé ben bé perquè
he demanat al cel
que mantingui el món en peus
que no arribi el fred.

De nena tot ho volia ser
però va ser mama al poc temps,
i ara obre un calaix
on hi havia enterrat
la porta que obre el món somiat.

He sabut que així com tu,
hi ha molta gent que vol canviar,
n’hi ha molts que volen fer
un viatge molt llarg
per volar, per somiar.

Jo només;
Voldria saber, si la teva vida és com la meva
o és que encara no has canviat,
voldria saber, si has trobat la clau que obre la porta,
la que et porta al món somiat...